Plutó, que va deixar de ser considerat un planeta durant una convenció que es va fer l'any 2006, a causa de la seva petitesa i de la raresa de la seva òrbita, té tres llunes.
Dos de les quals, Nix i Hydra, van ser descobertes durant el 2005 per el telescopi Hubble. El problema es que desde l'àngul de la Terra no es poden veure amb claredat, per lo que investigadors i científics de la NASA han promogut un programa per a poder enviar sondes per fotografiar a els cuatre cossos, i, de passada investigar per saber una mica més sobre la formació d'aquestes llunes.
La sonda va ser enviada l'any 2006 i es preveu que arribi a una zona relativament a prop de les llunes de Plutó l'any 2015, per fotografiarles i agafar informació. A més, el telescopi Hubble va enviar al Febrer d'aquest any (2010) imatges, i de moment, les més dettallades que es tenen, de Plutó.
Hem fet un Document Word al nostre compte 'cmcnf' de Slideshare que també us presentem en el blog per a que pogueu ampliar la informació referent a Plutó i les seves llunes, de les quals, costa bastant trobar informació (si no es amb anglés) degut a la seva llunyanyía i a que tampoc es coneixen gaire bé. És per això que la NASA ha decidit fer aquesta expedició.
Algunes pàgines que us poden ser de interés relacionades amb el tema, són:
Check out this SlideShare Presentation:
jueves, 3 de junio de 2010
lunes, 31 de mayo de 2010
Primer descobriment del Hubble: El forat negre HST-1 i Noticia del raig de gas en el forat negre M-87
El telescopi Hubble, com ja sabem, porta treballant desde fa 20 anys. És per això que li hem volgut fer un petit homenatge publicant la seva primera troballa, ni més ni menys que el forat negre HST-1, trobat l'any 1995 i desde aquesta data, milers de científics, astrònoms i investigadors no han parat d'observar-lo, de fet, el Hubble va estar desde 1999 fins a l'any 2006 (que són set anys) observant els moviments per a saber més coses sobre els forats negres, ja que es té molt poca informació. A continuació podeu visionar un Document Word que hem penjat al nostre compte de Sideshare 'cmcnf' en el qual expliquem amb més detall la noticia i alguns conceptes que apareixen en ella.
També adjuntem algunes direccions on s'explica el tema amb més detall i enllaços d'interés:
NOTICIA TROBALLA RAIG DE GAS EN EL M-87 NASA (EN ANGLÉS)
viernes, 28 de mayo de 2010
El successor del telescopi Hubble
Els científics estàn perfeccionant el telescopi que succedirá el Hubble, que es diu Telescopi Espacial James Webb, encara que abans es deia Next Generation Space Telescope, li van canviar el nom en l'any 2002 en honor a James Webb (7/10/1906 fins a 27/03/1992), va ser el segon administrador de la NASA, i van renombrar al telescopi per donar mèrit als seus treballs.
Aquest telescopi detecta la llum infrarroja com el Hubble detectava els objectes a la llum natural, i esta planejat per a més o menys l'any 2014. Aquesta gran visibilitat dels raigs infrarrojos es vital per a compendre moltes teories, o objectes de l'espai i per a fer nous descobriments, ja que els cossos freds, no es poden veure a simple vista i només emeteixen raigs infrarojos, per la qual cosa és important que hi hagi aquesta incorporació.
Els objectius principals d'aquest futur telescopi seràn:
Aquest telescopi detecta la llum infrarroja com el Hubble detectava els objectes a la llum natural, i esta planejat per a més o menys l'any 2014. Aquesta gran visibilitat dels raigs infrarrojos es vital per a compendre moltes teories, o objectes de l'espai i per a fer nous descobriments, ja que els cossos freds, no es poden veure a simple vista i només emeteixen raigs infrarojos, per la qual cosa és important que hi hagi aquesta incorporació.Els objectius principals d'aquest futur telescopi seràn:
- Buscar la llum o els raigs infrarojos de les primeres galàxies que es van formar amb el Big Bang.
- Estudiar, el naixement o formació de les galàxies, la seva vida i el seu desenvolupament, i, finalment, la seva evolució amb el pas del temps.
- Compendre i estudiar millor la formació de planetes i estrelles.
- Estudiar els sistemes planetaris, els origens de la vida, quines condicions s'han de donar, si existeixen altres tipus de vida que desconeixem, etc.
El telescopi estarà a baixes temperatures per a evitar que hi hagi interferències en la informació amb els pròpis raigs infrarojos del telescopi a l'hora d'observar cossos freds.
Estarà situat en els punts de 'Lagrange', o també dits punts L que són els punts on hi ha atracció gravitatòria i que per tant, qualsevol objecte situat en aquella posició, es troba estable. Concretament, es trobarà situat en el L2 (hi han 3) per evitar els raigs infrarojos de el Sol i de la Terra.
Es preveu que el telescopi tingui aquest material per a les seves investigacions:
- OPTICAL TELESCOPE ELEMENT (OTE)
- INTEGRATED SCIENCE INSTRUMENT MODULE (ISIM)
- NEAR INFRARED CAMERA (NIRCam)
- NEAR INFRARED SPECTOGRAPH (NIRSpec)
- FINE GUIDANCE SENSOR (FGS)
- MID INFRARED INSTRUMENT (MIRI)
A continuació, us deixem un enllaç web de la pàgina del SPACE TELESCOPE JAMES WEBB per a que pogueu veure el desenvolupament del successor del Hubble. Aquesta imatge és actual, ja que es renova cada minut, amb fotos desde una càmera web.
martes, 25 de mayo de 2010
El hubble va trobar CO2 en un planeta fora del nostre sistema solar l'any 2008
El telescopi Hubble, juntament amb un altre telescopi de la NASA, el Spitzer, va descobrir a l'any 2008 Diòxid de carboni (CO2) i monòxid de carboni a un planeta fora del nostre sistema solar, que s'anomena 189733b i que fa la seva òrbita al voltant d'una estrella anomenada 189733A.
Aquest descobriment va ser molt important per a la comunitat científica, ja que va ser el primer cop que es detecten infrarojos i característiques d'aquest tipus d'un planeta que, com ja hem dit abans, no forma part del nostre sistema solar, encara que no es troba excessivament lluny.
Hem trobat molt interessant aquest descobriment del telescopi, de manera que hem decidit publicar el màxim d'informació que hem consigut obtendre de les diferents fonts d'informació esmentades a la pertinent bibliografia de el Document Word penjat al nostre compte 'cmcnf' de Slideshare.
Per a més informació, podeu consultar les seguents pàgines web on us informaràn amb més precissió sobre el tema:
Check out this SlideShare Presentation:
Aquest descobriment va ser molt important per a la comunitat científica, ja que va ser el primer cop que es detecten infrarojos i característiques d'aquest tipus d'un planeta que, com ja hem dit abans, no forma part del nostre sistema solar, encara que no es troba excessivament lluny.Hem trobat molt interessant aquest descobriment del telescopi, de manera que hem decidit publicar el màxim d'informació que hem consigut obtendre de les diferents fonts d'informació esmentades a la pertinent bibliografia de el Document Word penjat al nostre compte 'cmcnf' de Slideshare.
Per a més informació, podeu consultar les seguents pàgines web on us informaràn amb més precissió sobre el tema:
Check out this SlideShare Presentation:
lunes, 24 de mayo de 2010
El hubble detecta noves probes sobre l'existència de la matèria obscura
El telescopi Hubble va detectar, juntament amb dos altres telescopis d'alt rendiment, el Chandra i el de Magallanes, a Chile, la colissió de dues galàxies, fet que, com hem comentat al Document Word del nostre compte de Slideshare, només supera en quant a alliberament d'energia, el Big Bang. És per això que hem decidit posar al blog aquesta noticia tan important per a la ciència, ja que a més, aquesta fotografía, accepta la fins ara mai confirmada teoria de la matèria obscura i de la energia obscura.En la animació següent, podreu veure una representació del que va passar, ja que no està filmat, només hi han fotografies. La animació està feta per la associació del telescopi Chandra, encara que resulta molt interessant.
Check out this SlideShare Presentation: Hubble detecta un objecte misteriós a 17.700 km/h
El telescopi Hubble va descobrir entre el 25 i el 29 de Gener de 2010 (que és quan es van fer les fotografies) un extrany objecte amb forma de 'X' viatjant a 17.700 km/h.
L'objecte, que no se sap el que és, anava seguit d'una estela de pols i ha sigut batejat amb el nom de P/2010 A2.
Segons la NASA, podria ser un cometa generat per la coalicció de dos asteroides encara desconeguts per els científics, encara que la forma, segueix sobtant a tots els investigadors, ja que ni el Hubble ni ningún telescopi havia vist una cosa similar. Els asteroides, quan coaliccionen tenen un impacte de unes 11000 milles per hora (recordem que una milla americana equival a 1,609344 km). Aquest cometa va ser descobert per el Lincoln Near-Earth Asteroid Research (LINEAR).
Normalment, els cometes cauen en les regions de dintre del nostre Sistema Solar, especialment en els embalsos gelats, ja que, els cometes, començen a evaporar-se i es desfan. Però aquest té un comportament diferent, ja que està en zones més templades i té objectes volàtils. Això deixa la possibilitat de que hi hagi hagut, com hem dit abans, un choc entre dos asteroides, més què que sigui un de sol.
Les imatges van ser recollides per la Wide Field Camera 3 (WFC3), per saber més informació sobre les parts del Hubble i els seus instruments (com la mateixa càmera) podeu anar a la entrada del nostre blog, fent click aquí, on hem penjat totes les parts del telescopi Hubble, incloent-hi les incorporacions fins a l'any 2009.
Per a més informació sobre la noticia, entreu a la pàgina web de la NASA, on trobareu tota la informació (encara que en anglés) del telescopi i dels seus descobriments, incloent aquest mateix de manera més detallada.
L'objecte, que no se sap el que és, anava seguit d'una estela de pols i ha sigut batejat amb el nom de P/2010 A2.
Segons la NASA, podria ser un cometa generat per la coalicció de dos asteroides encara desconeguts per els científics, encara que la forma, segueix sobtant a tots els investigadors, ja que ni el Hubble ni ningún telescopi havia vist una cosa similar. Els asteroides, quan coaliccionen tenen un impacte de unes 11000 milles per hora (recordem que una milla americana equival a 1,609344 km). Aquest cometa va ser descobert per el Lincoln Near-Earth Asteroid Research (LINEAR).David Jewitt, el principal investigador i astrònom de la Universitat de California (Los Angeles), va explicar que el pols que envolta a el suposat cometa és diferent dels cometes observats habitualment per els telescopis, a més de que el nucli de l'objecte està fora de el pols, cosa que també és nova per als investigadors.
L'objecte, en el moment de la fotografia, es trobava a 145 millions de kilòmetres de la Terra. Normalment, els cometes cauen en les regions de dintre del nostre Sistema Solar, especialment en els embalsos gelats, ja que, els cometes, començen a evaporar-se i es desfan. Però aquest té un comportament diferent, ja que està en zones més templades i té objectes volàtils. Això deixa la possibilitat de que hi hagi hagut, com hem dit abans, un choc entre dos asteroides, més què que sigui un de sol.
Les imatges van ser recollides per la Wide Field Camera 3 (WFC3), per saber més informació sobre les parts del Hubble i els seus instruments (com la mateixa càmera) podeu anar a la entrada del nostre blog, fent click aquí, on hem penjat totes les parts del telescopi Hubble, incloent-hi les incorporacions fins a l'any 2009.
Per a més informació sobre la noticia, entreu a la pàgina web de la NASA, on trobareu tota la informació (encara que en anglés) del telescopi i dels seus descobriments, incloent aquest mateix de manera més detallada.
La troballa de oxígen a Júpiter per part del Hubble el 23 de Febrer de 1995
Júpiter és el cinqué planeta del nostre sistema solar, i el més gran. És un dels planetes exteriors o gaseossos, que són els que és troben després del cinturó d'asteroides (juntament amb Saturn, Urà i Neptú; ja que Plutó, desde l'any 2006 no és considerat un planeta propiament dit).
Té una massa de 1,899×10^27 kg, que és 318 vegades més gran que la terra.
Està format principalment de Hidrògen (H) i Hèli (He), encara que la superfície interior no està definida.
Les seves llunes o satèlits galileans (en reconeixement a Galileo Galilei, que els va descobrir al 1610) són:
Els científics, però, van dir que no s'han de precipitar insinuacions sobre possible vida en Europa, ja que està molt lluny del sol i les temperatures són baixíssimes (d'uns -145ºC), per lo que si hi ha vida, dificilment serà similar a la de la Terra.
Té una massa de 1,899×10^27 kg, que és 318 vegades més gran que la terra.
Està format principalment de Hidrògen (H) i Hèli (He), encara que la superfície interior no està definida.
En la part del seu 'hemisferi sud', com es pot veure en quasi totes les fotografíes d'aquest planeta, hi ha una taca vermella, causada per els forts vents que hi han en aquella zona del planeta (arriven fins els 504 km/h), la seva rotació a sí mateix és molt ràpida (una volta dura 10 hores).
La seva atmòsfera està constituïda bàsicament de Hidrògen (H) en un 87%,; i Heli (He) en un 13%.Les seves llunes o satèlits galileans (en reconeixement a Galileo Galilei, que els va descobrir al 1610) són:
- Ío (tarda 1,769138 dies en fer una òrbita completa a Júpiter)
- Europa (tarda 3,551181 dies en fer una òrbita completa a Júpiter)
- Ganímedes (tarda 7,154553 dies en fer una òrbita completa a Júpiter)
- Calisto (tarda 16,68902 dies en fer una òrbita completa a Júpiter)
Els científics, però, van dir que no s'han de precipitar insinuacions sobre possible vida en Europa, ja que està molt lluny del sol i les temperatures són baixíssimes (d'uns -145ºC), per lo que si hi ha vida, dificilment serà similar a la de la Terra.
L'oxigen que hi ha a Europa, no està format per processos biològics (en contrast a la terra, que és considera que un 21% de l'oxígen és format per elements biològics). L'oxígen a Europa, és forma perquè, al estar la seva superfície gelada, és veu exposada al sol i a més, hi cau (de Júpiter) pols i altres partícules, que és gelen, i, al desfer-se, formen vapor d'aigua (h2o).
La detecció definitiva va ser possible gràcies a l'Espectògraf Goddard d'Alta Ressolució, que va utilitzar raigs ultravioleta i va observar-ho durant 6 òrbites.
Per a més informació sobre el tema, podeu veure algunes pàgines web, encara que és una noticia que va succeïr fa temps (al Febrer de 1995), creiem que va ser un important descobriment i que, per tant, l'haviem d'incloure en el nostre blog. Algunes pàgines d'interés sobre aquest tema o el posterior enviament de 'Galileo' a Europa, que va sobrevolar-la a uns 35 km són:
L'associació Astronòmica Hubble reuneix al veïnat de Jaén per contemplar els astres
L'any passat va haver-hi una gran conqürrència, on van acudir a la Plaça de la Constitució de Jaén unes 300 persones, ja que també va coincidir amb el Any Internacional de l'Astronomia i amb el 400 aniversari de la utilització del primer telescopi en la història de la Astronomia, per part de Galileo Galilei.
La idea és que anéssin a la conqürrència tot tipus d'aficionats, tinguin o no telescopi, ja que la Associació va deixar també instrumental suficient per a les persones que no en tenien.
La concentració, va constar de, a més d'aficionats, persones d'àmbits com la física, l'astrofísica o altres camps relacionats amb l'astronomia.
El pla d'observació, constava de la Lluna, Saturn, Mart i altres estrelles.
D'altra banda, per veure nebuloses o galàxies, ja que no es podien veure amb els telescopis que tenen els aficionats o la mateixa associació, van posar una càmara d'altes prestacions i definició per que fotografiés els elements avans esmentats, i els passés en una pantalla instalada a la mateixa plaça.
Amb aquesta concentració, a més de voler donar a conèixer el món de l'astronomia, també és vol conscienciar a la població del problema de la contaminació llumínica, que ens afecta directament, ja que és un dels motius principals per els quals no es poden veure les nebuloses ni les galàxies.
Per a més informació sobre la concentració o futures concentracions, aneu a la pàgina web de la ASSOCIACIÓ D'ASTRONOMIA HUBBLE on us informaràn sobre totes les noticies a nivell Espanya de el telescopi.
També hem volgut publicar les 10 millors fotografies que ha fet durant tota la seva història el telescopi, per la qual cosa hem fet un Power Point, disponible a el nostre compte 'cmcnf' de Slideshare.
Check out this SlideShare Presentation:
domingo, 23 de mayo de 2010
Com veure el Hubble desde casa teva
La NASA ha posat en marxa un programa (encara que necessita descàrrega de un applet de Java, en cas de que no el tingui) que us ensenyarà el mapa per veure on es troba el Hubble.
Encara que, el telescopi, completa una òrbita a la terra en 96 minuts, ja que va a una velocitat de 5 milles (1 milla equival a 1,609344 km) per segon.
Quan passa suficienment a prop de la terra (els informará un programa l'enllaç del qual donarem a continuació) i el cel està clar, si se sap la seva posició, és pot veure a simple vista.
Encara que es encara més fàcil amb telescopi, i més amb aquest PROGRAMA DE LA NASA (traduït al castellà) amb el qual és pot saber quan passarà el telescopi per la àrea en la que esteu situats, només heu de seguir les següents instruccions:
http://hubble.nasa.gov/operations/tracking.php
Encara que, el telescopi, completa una òrbita a la terra en 96 minuts, ja que va a una velocitat de 5 milles (1 milla equival a 1,609344 km) per segon.
Encara que es encara més fàcil amb telescopi, i més amb aquest PROGRAMA DE LA NASA (traduït al castellà) amb el qual és pot saber quan passarà el telescopi per la àrea en la que esteu situats, només heu de seguir les següents instruccions:
- En la secció de 'usuaris anònims' podreu seleccionar la vostra ubicació en el lloc on voleu veure el telescopi Hubble.
- A continuació, seguiu els enllacos indicats amb el vostre país i la vostra ciutat.
- Escolliu el satèlit que voleu observar (en aquest cas, Hubble o HST, que es el mateix).
- Una carta amb un mapa de l'espai us dirà on i quan el podeu buscar.
http://hubble.nasa.gov/operations/tracking.php
Hubble detecta una estrella supermassiva fugitiva a la 30 Doradus
La estrella 30 Doradus, també coneguda com a Nebulosa de la Taràntula o NGC 2070, va ser descoberta com a nebulosa l'any 1751 per Nicolas Louis de Lacaille.
La nebulosa(les nebuloses estan constituïdes basicament de gasos com l'hidrògen H i l'heli He, i també de pols) està situada a el Gran Núbol de Magallanes, que és una minúscula galàxia, que és satèlit de la Via Làctea. Es troba 170.000 anys llum (recordem que un any llum són 9.460.000.000.000 km) de distància.
Aquesta nebulosa està plena d'estrelles d'alta massa i lluminositat, que és el que fa possible la visibilitat de la nebulosa. És calcula que aquesta nebulosa té una edat de 1 o 2 milions d'anys, per lo que, encara es considera jove.
Prop de aquesta nebulosa, trobem un cúmul estelar, dit RMC 136 que està format per estrelles gegants i súpergegants (per més informació sobre les estrelles, veure el document Word penjat a Slideshare sobre la seva vida, fes click aquí.) del tipus espectral blaves (estrelles amb molta llum, i molta massa, que tenen la línea d'absorció de Nitrògen N, Carboni C, Heli He, i Oxigen O) i del tipus Wolf-Rayet (estrelles massives i molt calentes que sofreixen pèrdues de massa a causa de els intensos vents solars).
La RMC 136 produeix la major part de la energia que fa que la R136 sigui visible, i la massa total de la acumulació és de 450.000 estrelles solars, que potser es convertirà en un cúmul de estrelles velles en un futur molt llunyà, acumulades de 1000000 fins a 10000000 estrelles velles que orbiten al voltant d'una galàxia com si fossin satèlits. Això és un cúmul globular.
El telescopi Hubble, fa poc va instalar un espectògraf d'orígens còsmics i va medir la velocitat a la que una de les estrelles de la RMC 136 llençava gas cap a l'espai. Per culpa dels vents solars, com ja hem dit abans.
El telescopi va registrar que l'estrella estava llençant massa a una velocitat de 3.450 km/segon. Aquest registre, és, sens dubte un dels més ràpids que s'havien registrat en tota la història d'astronomia. A més, es pensava que només les estrelles massives (velles) eren les que tenien pèrdues de massa per culpa dels vents solars, però recordem que el cúmul de estrelles són gegants i súpergegants i que tenen 1 o 2 milions d'anys, molt poca edat per a una estrella.
Hi han hagut molts estudis per determinar de quina estrella és la pèrdua de massa i s'ha determinat:
Tota aquesta informació que s'ha obtingut gràcies a el telescopi Hubble, podría tenir molta rellevància en relació a tenir més informació sobre el naixement, la vida i la mort de les estrelles, i sobre el tipus d'explosions que fan les súpernoves.
Per obtenir més informació, hi han algunes pàgines molt interessant d'aquest tema, sobre les quals també he tret la majoria de la informació penjada:
La nebulosa(les nebuloses estan constituïdes basicament de gasos com l'hidrògen H i l'heli He, i també de pols) està situada a el Gran Núbol de Magallanes, que és una minúscula galàxia, que és satèlit de la Via Làctea. Es troba 170.000 anys llum (recordem que un any llum són 9.460.000.000.000 km) de distància.
Aquesta nebulosa està plena d'estrelles d'alta massa i lluminositat, que és el que fa possible la visibilitat de la nebulosa. És calcula que aquesta nebulosa té una edat de 1 o 2 milions d'anys, per lo que, encara es considera jove. Prop de aquesta nebulosa, trobem un cúmul estelar, dit RMC 136 que està format per estrelles gegants i súpergegants (per més informació sobre les estrelles, veure el document Word penjat a Slideshare sobre la seva vida, fes click aquí.) del tipus espectral blaves (estrelles amb molta llum, i molta massa, que tenen la línea d'absorció de Nitrògen N, Carboni C, Heli He, i Oxigen O) i del tipus Wolf-Rayet (estrelles massives i molt calentes que sofreixen pèrdues de massa a causa de els intensos vents solars).
La RMC 136 produeix la major part de la energia que fa que la R136 sigui visible, i la massa total de la acumulació és de 450.000 estrelles solars, que potser es convertirà en un cúmul de estrelles velles en un futur molt llunyà, acumulades de 1000000 fins a 10000000 estrelles velles que orbiten al voltant d'una galàxia com si fossin satèlits. Això és un cúmul globular.
El telescopi Hubble, fa poc va instalar un espectògraf d'orígens còsmics i va medir la velocitat a la que una de les estrelles de la RMC 136 llençava gas cap a l'espai. Per culpa dels vents solars, com ja hem dit abans.
El telescopi va registrar que l'estrella estava llençant massa a una velocitat de 3.450 km/segon. Aquest registre, és, sens dubte un dels més ràpids que s'havien registrat en tota la història d'astronomia. A més, es pensava que només les estrelles massives (velles) eren les que tenien pèrdues de massa per culpa dels vents solars, però recordem que el cúmul de estrelles són gegants i súpergegants i que tenen 1 o 2 milions d'anys, molt poca edat per a una estrella.
Hi han hagut molts estudis per determinar de quina estrella és la pèrdua de massa i s'ha determinat:
- CHRIS EVANS (ASTRÒNOM DE L'OBSERVATORI REAL D'EDIMBURGO, ESCÒCIA): Les medicions de el Telescopi Very Large de Paranal, Chile negaven l'existència d'alguna altre massa orbitant a prop de la 30 Doradus.
- ANGLO-AUSTRALIAN OBSERVATORY, EPPING, AUSTRALIA: L'estrella, que ara és troba a 400 anys llum (recordem que un any llum són 9.460.000.000.000 km) s'està accelerant cap a fora de la regió interestelar a més de 85 km/segon.
Tota aquesta informació que s'ha obtingut gràcies a el telescopi Hubble, podría tenir molta rellevància en relació a tenir més informació sobre el naixement, la vida i la mort de les estrelles, i sobre el tipus d'explosions que fan les súpernoves.
Per obtenir més informació, hi han algunes pàgines molt interessant d'aquest tema, sobre les quals també he tret la majoria de la informació penjada:
- BLOGGER D'ASTROFÍSICA I FÍSICA
- NOTÍCIA OFICIAL (HUBBLE SITE) (EN ANGLÉS)
- BLOGGER 'EL SOFISTA' NOTICIA DE R136
- NOTÍCIA A 'EL OBSERVATORIO'
sábado, 22 de mayo de 2010
HUBBLE FOTOGRAFIA A WASP-12
El telescopi Hubble, del qual parlem habitualment en aquest blog, ha fotografiat la estrella WASP-12.
La estrella WASP-12 està a la constelació que es troba a l'hemisferi nord del planeta i que es diu Auriga.
Aquesta estrella, respon al nom de WASP, que ve de les sigles americanes Wide Angle Search for Planets (Gran Angle de Búsqueda de Planetes).
Aquesta estrella és un 57% més gran que el sol, i en la classificació espectral de Harvard, està classificada com estrella groga (com el sol). Té una temperatura que oscila entre els 6300 i els 200 graus kelvin (K). És troba a 871 anys llum (un any llum equival a 9.460.000.000.000 km) del nostre sistema solar.
Té, a més, un petit astre que va ser descobert l'any 2009, el qual es diu WASP-12b i del qual va aquesta fascinant noticia. El WASP-12b té una massa que és aproximadament un 40% superior a la de Júpiter. Tarda un dia terrestre en donar la volta completa a l'estrella WASP-12, de la qual orbita al seu voltant.
L'activitat que ha detectat el telescopi Hubble, es que la estrella ha començat a 'menjar-se'l', el procés acaba de començar i el planeta desapareixerà dintre de uns 10 milions d'anys per complet.
Si voleu saber més informació sobre el naixement i mort d'estrelles, o sobre la seva vida, mireu el Document Word que hem penjat a el nostre compte de Slideshare, fent click aqui.
Altres pàgines on trobareu notícies:
- EL PAÍS
- LA VOZ DE GALÍCIA
- LA VANGUARDIA
- HUBBLE SITE (EN ANGLÉS)
Tecnoadicció
Les adiccions a internet són un gran problema que es troba present actualment en la nostra societat. És per això que en Ciències per al Món Contemporàni tractem aquest tema tant important, i inclús interrumpim el nostre tema que ja s'havia tornat habitual, i amb el que seguirem en les pròximes actualitzacions del blog, el del telescopi Hubble. És per això, que a més de un Document Word a el nostre compte 'cmcnf' a Slideshare, també donarem algunes adereces de noticies sobre el tema:
- TESTIMONI TECNOADICTE
- NOTÍCIA DE 'LA NACIÓN' SOBRE TECNOADICCIÓ
- ARTICLE DE TECNOADICTES A 'EL PAÍS'
- TESTIMONI TECNOADICTE II
- ARTICLE DE TECNOADICCIÓ A 'CLARÍN'
- ¿ETS UN TECNOADICTE?
Check out this SlideShare Presentation:
martes, 27 de abril de 2010
El telescopi espacial Hubble va complir el dilluns, 20 anys
El telescopi Hubble compleix 20 anys, podem veure en aquest documental, gran part del benefici que ha proporcionat a la comunitat de la ciencia de la astronomia:
Hubble telescopio
En aquests temps, els telescopis han tingut un paper important en la historia del nostre planeta. Hem pogut saber com són cossos de l'espai, galàxies, i altres amb aquests pràctics instruments.
En el document penjat, parlarem sobre el telescopi Hubble, que aquest mateix any, i desde fa poc més de dos dies, ha complert els 20 anys de servei. També podeu visionar aquest video el qual repassa aquests 20 anys de servei, encara que està en angles, pero aviat sortirà una versió subtitulada, o la subtitulació de You Tube instantànea.
Check out this SlideShare Presentation:
En el document penjat, parlarem sobre el telescopi Hubble, que aquest mateix any, i desde fa poc més de dos dies, ha complert els 20 anys de servei. També podeu visionar aquest video el qual repassa aquests 20 anys de servei, encara que està en angles, pero aviat sortirà una versió subtitulada, o la subtitulació de You Tube instantànea.
Check out this SlideShare Presentation:
lunes, 15 de marzo de 2010
BIOCOMBUSTIBLES
El petroli és un combustible fòssil. Ha estat explotat durant anys i com a conseqüència, actualment queda molt poc petroli al món. A més, és un dels factors més contaminants i per tant, un dels combustibles que més proboquen el forat de la capa d'ozó.
Per sort, s'ha descobert ja fa un temps una alternativa: ELS BIOCOMBUSTIBLES, que són matèries orgàniques en les quals és fa un tractament renovable per convertir-les en combustibles.
Dintre dels biocombustibles estàn el BIODIESEL, (que és fabrica a partir d'olis vegetals o greixos animals i és un biocombustible líquid) i el BIOETANOL (és fabrica a partir de la fermentació de sucres de diferents vegetals, com sucre, sogro, biomassa o de la remolatxa).
Però hi ha un problema: s'estan utilitzant els conreus per fabricar combustibles en païssos poc desenvolupats, que no tenen aliments. Això es fa perque les empreses de biocombustibles paguen més per els conreus que les empreses alimentàries. Això fa que el preu dels conreus pugi, i per tant, hi ha molta gent que no s'ho pot permetre i passa gana.
Un cop més, us demanem que doneu la vostra opinió o suggeriments sobre el blog en forma de comentaris o al test que trobareu a la columna de la dreta.
Per sort, s'ha descobert ja fa un temps una alternativa: ELS BIOCOMBUSTIBLES, que són matèries orgàniques en les quals és fa un tractament renovable per convertir-les en combustibles.Dintre dels biocombustibles estàn el BIODIESEL, (que és fabrica a partir d'olis vegetals o greixos animals i és un biocombustible líquid) i el BIOETANOL (és fabrica a partir de la fermentació de sucres de diferents vegetals, com sucre, sogro, biomassa o de la remolatxa).
Però hi ha un problema: s'estan utilitzant els conreus per fabricar combustibles en païssos poc desenvolupats, que no tenen aliments. Això es fa perque les empreses de biocombustibles paguen més per els conreus que les empreses alimentàries. Això fa que el preu dels conreus pugi, i per tant, hi ha molta gent que no s'ho pot permetre i passa gana.
Us recomanem que per acabar d'entendre aquest tema, mireu el video de TVE, on explica el que són, com és fan i perquè tenen més futur que el petroli (tema apart de que el petroli s'estigui esgotan). També us podreu documentar amb el Document de Word que hem penjat i que podeu veure més abaix (en aquesta pàgina) a més de a el nostre compte de Slide share 'cmcnf', seguint el link que hem indicat a l'apartat d'informació del blog.
martes, 9 de marzo de 2010
EL ÁRTICO. LA DELGADA LÍNEA BLANCA.
Com ja hem sentit molts cops, el calentament global de la terra provoca canvi climàtic està afectant seriosament al planeta.
Tot això és degut a la contaminació que emitim (petroli, combustions, etc.) que fa que la capa d'ozó disminueixi, i que, per tant, (com que no ens protegeix de les radiacions solars) fa que es desfaci el gel dels pols. Hi ha un lloc on se sent especialment aquest canvi, i es a l'Àrtic. L'Àrtic està situat entre Rússia i Noruega. En el següent video, de TVE, podreu veure el que està passant amb el calentament global, i també el perquè passa. Aquesta informació és complementa amb aquest Document i un Power Point que és penjarà també a el compte de Slide share (la nostra direcció d'aquesta pàgina és a l'apartat d'informació del blog, on també podreu mirar altres presentacions sobre temes tractats anteriorment al blog.)
LES PÀGINES D'INTERÉS RELACIONADES AMB EL TEMA, ÉS TROBEN EN EL DOCUMENT, A L'APARTAT DE BIBLIOGRAFIA.
Tot això és degut a la contaminació que emitim (petroli, combustions, etc.) que fa que la capa d'ozó disminueixi, i que, per tant, (com que no ens protegeix de les radiacions solars) fa que es desfaci el gel dels pols. Hi ha un lloc on se sent especialment aquest canvi, i es a l'Àrtic. L'Àrtic està situat entre Rússia i Noruega. En el següent video, de TVE, podreu veure el que està passant amb el calentament global, i també el perquè passa. Aquesta informació és complementa amb aquest Document i un Power Point que és penjarà també a el compte de Slide share (la nostra direcció d'aquesta pàgina és a l'apartat d'informació del blog, on també podreu mirar altres presentacions sobre temes tractats anteriorment al blog.)LES PÀGINES D'INTERÉS RELACIONADES AMB EL TEMA, ÉS TROBEN EN EL DOCUMENT, A L'APARTAT DE BIBLIOGRAFIA.
L'ÀRTIC PRESENTACIÓ
Check out this SlideShare Presentation:
L'ÀRTIC PRESENTACIÓ
View more presentations from cmcnf.
El artico. La delgada línea blanca
Check out this SlideShare Presentation:
martes, 16 de febrero de 2010
EL CARBÓ
PRESENTACIÓ PENJADA A SLIDESHARE AMB ASPECTES BÀSICS DEL CARBÓ.
EL CARBÓ
View more presentations from cmcnf.
jueves, 11 de febrero de 2010
LUZ DE CARBÓN
En el seguent video , podem veure com ens expliquen en un reportatge de TVE, que el Carbó es un de les principals generadors d'electricitat d'Espanya, però també té alguns inconvenients, com va dir l'Organització Ecologista Greenpeace, en la presentació de el seu informe 'El carbó a Espanya, un futur negre'. Per lo tant, en aquest reportatge podrem observar algunes característiques d'aquest mineral, com que és el combustible fòssil que més aporta CO2 a Espanya, i per això el transformen en gas, o sinó, capturen el Diòxid de Carboni (CO2), per que no contamini.
I en el seguent Document, podrem veure algunes de les preguntes més comunes sobre aquest combustible fòssil, contestades.
ALGUNES PÀGINES INTERESSANTS RELACIONADES AMB EL CARBÓ
Suscribirse a:
Entradas (Atom)