La nebulosa(les nebuloses estan constituïdes basicament de gasos com l'hidrògen H i l'heli He, i també de pols) està situada a el Gran Núbol de Magallanes, que és una minúscula galàxia, que és satèlit de la Via Làctea. Es troba 170.000 anys llum (recordem que un any llum són 9.460.000.000.000 km) de distància.
Aquesta nebulosa està plena d'estrelles d'alta massa i lluminositat, que és el que fa possible la visibilitat de la nebulosa. És calcula que aquesta nebulosa té una edat de 1 o 2 milions d'anys, per lo que, encara es considera jove. Prop de aquesta nebulosa, trobem un cúmul estelar, dit RMC 136 que està format per estrelles gegants i súpergegants (per més informació sobre les estrelles, veure el document Word penjat a Slideshare sobre la seva vida, fes click aquí.) del tipus espectral blaves (estrelles amb molta llum, i molta massa, que tenen la línea d'absorció de Nitrògen N, Carboni C, Heli He, i Oxigen O) i del tipus Wolf-Rayet (estrelles massives i molt calentes que sofreixen pèrdues de massa a causa de els intensos vents solars).
La RMC 136 produeix la major part de la energia que fa que la R136 sigui visible, i la massa total de la acumulació és de 450.000 estrelles solars, que potser es convertirà en un cúmul de estrelles velles en un futur molt llunyà, acumulades de 1000000 fins a 10000000 estrelles velles que orbiten al voltant d'una galàxia com si fossin satèlits. Això és un cúmul globular.
El telescopi Hubble, fa poc va instalar un espectògraf d'orígens còsmics i va medir la velocitat a la que una de les estrelles de la RMC 136 llençava gas cap a l'espai. Per culpa dels vents solars, com ja hem dit abans.
El telescopi va registrar que l'estrella estava llençant massa a una velocitat de 3.450 km/segon. Aquest registre, és, sens dubte un dels més ràpids que s'havien registrat en tota la història d'astronomia. A més, es pensava que només les estrelles massives (velles) eren les que tenien pèrdues de massa per culpa dels vents solars, però recordem que el cúmul de estrelles són gegants i súpergegants i que tenen 1 o 2 milions d'anys, molt poca edat per a una estrella.
Hi han hagut molts estudis per determinar de quina estrella és la pèrdua de massa i s'ha determinat:
- CHRIS EVANS (ASTRÒNOM DE L'OBSERVATORI REAL D'EDIMBURGO, ESCÒCIA): Les medicions de el Telescopi Very Large de Paranal, Chile negaven l'existència d'alguna altre massa orbitant a prop de la 30 Doradus.
- ANGLO-AUSTRALIAN OBSERVATORY, EPPING, AUSTRALIA: L'estrella, que ara és troba a 400 anys llum (recordem que un any llum són 9.460.000.000.000 km) s'està accelerant cap a fora de la regió interestelar a més de 85 km/segon.
Tota aquesta informació que s'ha obtingut gràcies a el telescopi Hubble, podría tenir molta rellevància en relació a tenir més informació sobre el naixement, la vida i la mort de les estrelles, i sobre el tipus d'explosions que fan les súpernoves.
Per obtenir més informació, hi han algunes pàgines molt interessant d'aquest tema, sobre les quals també he tret la majoria de la informació penjada:
- BLOGGER D'ASTROFÍSICA I FÍSICA
- NOTÍCIA OFICIAL (HUBBLE SITE) (EN ANGLÉS)
- BLOGGER 'EL SOFISTA' NOTICIA DE R136
- NOTÍCIA A 'EL OBSERVATORIO'
0 comentarios:
Publicar un comentario